Tornen el trens, plens de la pobra gent, pobra
ulls que miren enlloc perque venen d'enlloc i enlloc veuen el seu desti
Tornen els trens d'un mon que tots pensavem lluny
pero ens desperta el traquetreig de rodes i de llops
La negror d'un temps que es tan a prop
la tristesa per no haver sabut dir prou
Ploren els trens, van buits de la pobra gent, pobra
que no tenen un nom, ni una casa, ni un foc on cremar tant de desesper
Quan el dolor no te carnet, no te un nom
esdeve el dolor de tots i tots en som particips
tots fem fila cap el vell exili
si l'exili no el portem al cor
Xisclen els trens
quin es l'odi que els empeny
quina la rabia que emmetzina tant d'amor
Som nosaltres a l'andana tot veient com passen
O hem pujat fa temps dalt de la maquina
mentre anem contant els llargs vagons
Corren els trens, la llum de la pobra gent, pobra
fa senyal d'un cami basardos i tenac d'una Europa en plena nit
Tornen els trens d'un temps que tots pensavem lluny
I ens desperta el traquetreig de rodes i de llops
la negror d'un temps que es tan a prop
la vergonya per no haver dit Prou